Vilafreser

Al sud del municipi trobem Vilafreser, amb els veïnats de Viella, Perles i Retinells. El 1017 el monestir de Banyoles hi tenia una possessió. Els drets sobre el veïnat de Viella, que posseïa la família Llavià, van ser cedits a la casa Xammar de Medinyà l’any 1328. Després els van traspassar a Bernat Pau, canonge de la catedral de Girona. A l’edat mitjana pertanyia al castell de Cervià de Ter i al comtat de Girona. Celebra la Festa Major pel Roser, el primer diumenge de setembre, i la petita, per sant Sadurní, el 29 de novembre.

Vilafreser és un nom compost de la paraula llatina villa i del nom de la família d’origen germànic (propietària de la zona) Fride o Fridehere (‘pau’), nom llatinitzat més tard amb la forma Fredarius, com consta documentalment el 957 i el 982. Vilafreser significa, doncs, ‘poble de pau’.

L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada el 1058, «Scti Saturnini de Villafreder», quan la comtessa Ermessenda la va restituir al bisbe de Girona. És un edifici goticorenaixentista, en origen romànic, amb façana del segle XVI. La nau única és coberta amb volta de creueria gòtica, dels segles XIII-XIV. La capçalera, del segle XVIII, és  de cinc costats. Té dues capelles, la del Roser i la del Santíssim, del 1734. A l’inici de la Guerra Civil es van destruir les imatges i el retaule barroc de l’altar dedicat al sant, construït entre el 1755 i el 1769. El 1980 els feligresos, per iniciativa del rector Mn. Modest Prats, van netejar els murs, van pintar el sostre i van pavimentar el terra.

La parròquia de Vilafreser té la capella de Sant Llorenç, al veïnat de Perles, adossada a Can Pagès. És romànica del segle XII, de planta rectangular i absis semicircular. El 1969 la volta va caure i es va substituir per una solera. Hi havia la capella de Sant Pere, al veïnat de Viella, romànica, amb una primera referència de l’any 1276. Al costat tenia un petit cementiri. La seva propietària, l’hereva del baró de Quadras, la va enderrocar el 1991.

La torre de Vilafreser, ubicada en una petita vall, és una torre de defensa medieval, de quatre pisos i planta, dels segles XIV i XV, força ben conservada. Per la seva alçada, 18 metres, es tracta d’una excepció en el conjunt de les torres de defensa catalanes. Degué albergar la família noble dels Vilafreser, documentada a finals del segle XII i extingida pels volts del segle XV.

Hi ha diverses masies interessants al nucli del poble: Can Grau, Can Diví i Can Ramon (abans Mas Puig), la qual a la porta d’un porxo té una llinda, del 1750, amb una inscripció hebrea. De les masies disseminades cal destacar Can Pagès al veïnat de Perles, rica en element arquitectònics renaixentistes. Can Joanmiquel és la més notable del veïnat de Viella. La família Joanmiquel hi va viure fins a l’any 1971, quan l’arquitecte Eduard Muntada la va comprar, restaurar i convertir en casa museu. Mas dels Frares conserva un molí d’oli; pertanyia als dominics de Girona i el 1830, amb la desamortització de Mendizábal, va ser expropiat i subhastat. Altres masies importants són Can Carreras, Mas Serrà, Mas Vidal i Cal Baró de Quadras, que havia estat propietat del marquès de Camps.

El 5 de novembre de 1994 es va inaugurar un local polivalent construït al costat de l’escola per iniciativa i amb aportació del poble amb suport de les institucions.