Vilademí

Vilademí està situat a l’extrem nord-oest del municipi de Vilademuls. El nom del poble apareix documentat l’any 894. El topònim Vilademí ve de Villa Aemili, que podria ser el nom d’algun colonitzador romà. Segons Joan Coromines, ve d’Amali, que és un nom de persona d’origen germànic. Apareix en els documents amb grafies diverses: Villa Amelii (894), Villa de Amelio (1017), Villa de Milio (1226) i Villa de Minio (1703). Joan Coromines diu també que la grafia correcta és Viladamí i no Vilademí que, segons ell, és una forma incorrecta derivada del contagi de Vilademuls. La Festa Major és el 26 de desembre, Sant Esteve, i la petita, els 3 i 4 d’agost, el Roser.

L’església parroquial, dedicada a sant Esteve, és originàriament romànica, construïda els segles XII-XIII. El primer document en que apareix documentada és la butlla del papa Benet VIII el 1017 a favor del monestir de sant Esteve de Banyoles. El temple actual, d’una sola nau, absis poligonal, volta de llunetes i dues capelles laterals, és el resultat d’una reconstrucció que es va fer al segle XVIII, atès que, a causa de les invasions de les tropes franceses del segle XVII, havia quedat molt malmès. La façana, d’'estil barroc, presenta una porta d'entrada quadrangular amb llinda de pedra calcària de tres peces i la data de 1779. Sobre la llinda hi ha una fornícula de petxina amb una imatge de la Mare de Déu. Damunt la porta hi ha un petit rosetó. La torre campanar és de planta quadrada i està coberta amb un cos piramidal.

L'interior de l'església presenta decoracions de motllures de guix. Totes les imatges i objectes de culte es van destruir el 1936. Hi ha dues piques: una pica baptismal, de dimensions considerables, i una pica beneitera, que és un capitell buidat que procedeix de la primitiva església romànica.

A l’entrada del poble hi ha l’oratori de Can Puig, de base circular formada per antigues pedres de molí, i una pilastra de carreus sobre la qual reposa el petit templet, on antigament hi havia hagut una imatge. El va construir Miquel Puig el 1691.

Hi ha també una petita ermita dedicada a sant Roc, advocat contra la pesta, construïda al segle XV dalt del turó del mateix nom. La nau estava coberta amb volta de canó, avui parcialment esfondrada. De fet, al segle XVIII l’estat ja era ruïnós.

Al poble trobem diverses cases d’interès. Adossat a l’absis de l’església hi ha Mas Escales, amb una portada amb grans dovelles i una finestra amb la data de 1731. Altres cases són Can Barranc, Mas Vilar i, molt especialment, Can Puig, una gran masia, antic centre d’una explotació agrícola dedicada al conreu de la vinya i de les oliveres. Presenta un porxo amb terrassa a l’angle sud-est i, a la façana sud, una galeria d’arcs de punt rodó i pilastres motllurades i finestra cantonera. A l’angle de ponent, hi ha una altra galeria de columnes amb capitells llisos. Tot i que la casa va ser construïda al segle XVI, l’aspecte actual és el resultat d’ampliacions i reformes realitzades els segles XVI i XVII.

Vilademí pertanyia al comtat de Besalú. L'any 1226 els delmes del lloc els rebia el vescomte de Rocabertí, com a senyor de Vilademuls. La població va patir les conseqüències negatives dels conflictes bèl·lics que es van abatre sobre Catalunya els segles XVII i XVIII. Durant la guerra dels Segadors, els habitants dels poble, van refugiar-se a l’església, amb totes les seves pertinences, per evitar les malvestats de les tropes franceses. Diversos membres de famílies del poble van participar activament en la lluita contra els francesos, tant a la Guerra Gran (el sotsdiaca Vicenç Puig i Ros) com a la Guerra del Francès (Esteve Llobera i Gaudenci Puig).