Sant Marçal de Quarantella és un petit nucli rural situat al serrat de Quarantella, a la riba esquerra del Cinyana. Està format per dos veïnats, Sant Marçal, on hi vivien la majoria dels habitants, i Quarentella, menys poblat. La Festa Major se celebrava per Sant Marçal, el 30 de juny, però fa anys que es va deixar de fer.
La primera menció coneguda del poble apareix, amb la grafia Quarantella, en un document de l’any 941. Segons Joan Coromines, el topònim deriva de Quarentenes, que és un nom paral·lel a Trentenes, i fa referència a la paraula quaranta.
El monestir de Banyoles, els beneficiats de Sant Pere de les Puelles de Girona i els canonges de la seu de Girona tenien domini directe de certes terres de Sant Marçal de Quarantella.
La primera notícia coneguda de l’església parroquial, dedicada a sant Marçal, és de 1096, en una butlla del papa Urbà II. El temple actual, construït l’any 1224, va ser molt modificat en segles posteriors. És d’una sola nau, amb volta de canó, absis semicircular i una capella lateral. La portada està situada a la façana sud, i presenta un arc de mig punt amb dovelles. Al mur nord es poden veure restes romàniques. Inicialment tenia un campanar d’espadanya, sobre el qual, el 1808, es va construir un nou campanar cobert. L’interior conserva una pica baptismal, del segle XVI, i un petit retaule de fusta, fet l’any 1918 i que es troba en molt mal estat de conservació.
El poble consta de poques cases: Can Vila, amb una gran porta forana d’arc de mig punt amb dovelles i finestres d’interès, una de les quals presenta la data de 1587, Can Pons, Ca l’Andorrà, Can Figueres, Cal Gat, Can Moixac, Can Met Sabater i Can Silet. Al veïnat de Quarantella s’hi troben Can Subirós, Cal Sabater i, molt especialmenrt, la Torre de Quarantella o Descall, situada a l’extrem nord-est del terme. És una masia fortificada dels segles XV-XVI, amb una torre de tres pisos d’alçada. Tot i les modificacions posteriors, conserva elements d’interès, com finestres lobulades, espitlleres, la porta forana amb dovelles, etc. A l’interior conserva una àmplia sala que presenta, esculpides, les armes de la família Descall.
Sant Marçal de Quarantella pertanyia a la baronia de Vilademuls i al comtat de Besalú. El llinatge militar dels Quarantella o Corantella està documentat des del segle XIII.
En època contemporània, l’actor Pep Cruz, amb un grup de gent del TEI (Teatre Experimental Independent), es va instal·lar a Sant Marçal de Quarantella i s’hi va estar un parell d’anys fent cursos de formació teatral i investigant noves tècniques teatrals. El 1974 van estrenar Les criades, de Jean Genet, amb el nom de TEI de Sant Marçal.
El poble de Sant Marçal, que sempre ha estat un dels menys poblats del municipi, va quedar pràcticament deshabitat fa pocs anys. És un exemple extrem de la problemàtica que planteja la caiguda demogràfica en molts pobles de pagès.
Llocs d'interès - Sant Marçal de Quarantella
Església de Sant Marçal de Quarantella
La primera notícia d’una església a Sant Marçal data de l’any 1096: es parla de l’església de “Sançti Martialis de Quarentela,” però l’església actual es va edificar el 1224 i es va renovar el 1651. Tenia un sol altar, la pica baptismal, les joies pròpies del culte i els llibres litúrgics.
