Església de Sant Marçal de Quarantella

Església de Sant Marçal de Quarantella

Sant Marçal de Quarantella
Església de Sant Marçal de Quarantella

Església de Sant Marçal de Quarantella - Llocs d'interès

La primera notícia d’una església a Sant Marçal data de l’any 1096: es parla de l’església de “Sançti Martialis de Quarentela,” però l’església actual es va edificar el 1224 i es va renovar el 1651. Tenia un sol altar, la pica baptismal, les joies pròpies del culte i els llibres litúrgics.

Absis

L’absis és semicircular. S’hi conserva la cornisa de pedra picada i és visible l’estructura d’una finestra central d’estil romànic. Adossat a l’absis hi havia el cementiri, fins que, per iniciativa del rector, el doctor Josep M. Jordà, es va suprimir l’any 1981 i es traslladaren les restes al de Vilademuls. Mirant la cornisa es pot observar que l’actual temple es va elevar sobre la primitiva construcció romànica. La porta d’entrada és romànica, dovellada d’arc de mig punt i s’obre al mur lateral de migdia.

La pica baptismal

Situada prop del presbiteri, té la línia gòtica del segle XV; però a la copa hi consta l’any. 1619. El peu és barroc i fa pensar que és un afegit posterior.

Façana

La façana, al mur de ponent, conserva la seva estructura romànica primitiva construïda amb carreus propis de l’època; s’hi obre únicament una petita sagetera. La façana va ser rematada amb un campanar d’espadanya, del qual es poden veure els brancals. S’observa que sobre els carreus primitius i sobre l’antic campanar s’hi va construir un altre cobert amb teulat, l’any 1808.

Interior

L’interior del temple és d’una sola nau, acabada, en el sector oriental, per un absis semicircular. Actualment, està cobert per un retaule barroc construït per l’Escola dels Salesians de Barcelona al començament d’aquest segle XX. Les parets enguixades, les cornises renaixentistes i el retaule barroc han desfigurat la línia romànica pròpia de la primitiva construcció. Entre els segles XVII i XIX s’hi afegí una capella i la sagristia i un alt terrabastall o golfes damunt la nau, que gairebé dobla l’alçària original. També s’hi feren altres petites reformes i sobretot reparacions. L’altar de cara al poble, s’hi va col·locar l’any 1983.