Sant Esteve de Guialbes

Sant Esteve de Guialbes se situa damunt d’un turó. A la plaça Major, construïda amb la col·laboració dels veïns i de l’Ajuntament, hi havia el cementiri vell fins al 1985, any en que es van acabar de traslladar els difunts al cementiri nou construït l’any 1965 vora la carretera. El poble està creixent cap a migdia a partir de la urbanització Els Prats. La Festa Major se celebra el cap de setmana més proper al 3 d’agost, i la festa petita el 26 de desembre, per Sant Esteve.

Segons l’Onomasticon Cataloniae, Guialbes procedeix de Gleis’albes, ‘esglésies blanques’. En un pergamí de 1050 apareix el nom del turó Eclesias Albas, perquè hi devia haver les ruïnes d’unes esglésies, de temps pretèrits, potser esblanqueïdes per les pluges i l’abandonament. En un document de 1062 consta Eclesia Albes, referent a una sola església, i el lloc on s’assenta el poble amb el nom de Villa Octaviano i Fenals. El turó també havia rebut, antigament, el nom de puig Blanquer.

A diversos espais propers a l’església parroquial s’hi han trobat fragments de procedència romana: tègules, dolia i ceràmica vermella. A Can Cisó es conserva un monòlit molt desgastat de pedra sorrenca, de gairebé un metre d’alçada, probablement romà. En època medieval , el poble va formar part del comtat de Girona.

L’església parroquial, dedicada a sant Esteve màrtir, correspon a l'església de l'antic castell de Guialbes. Fins al 1362 no apareix el nom de Guialbes lligat a l’església parroquial de «Sancti Stefhani de Guialbis». El 1058, la comtessa Ermessenda la va restituir al bisbe de Girona. És romànica, d’absis carrat i nau rectangular amb volta apuntada, de finals del segle XII i principis del XIII. Entre el 1738 i el 1746 es van fer profundes reformes al temple. L’altar major tenia un retaule barroc construït el 1726 i decorat el 1778. A l’inici de la Guerra Civil es van cremar tots els retaules, les imatges i altres objectes sagrats i es van requisar tres de les quatre campanes. La capella de sant Mer conserva una urna amb les relíquies del sant. Del 1966 al 1988, amb la col·laboració del poble, l’església es va enrajolar i es va treure l’arrebossat dels murs. El 1992 es va restaurar la sagristia. El campanar, de planta quadrada, és romànic fins a uns deu metres d’alçària. Al segle XVIII s’hi va construir un pis al damunt, amb quatre grans finestrals, coronat per merlets decoratius i una piràmide característica, també, dels poblets de l’entorn.

El castell de Guialbes, esmentat el 1057, es va construir a tocar de l’església per ordre del comte de Barcelona Ramon Berenguer I. Posteriorment, les seves pedres es van aprofitar per edificar les cases dels voltants. 

Entre les cases pairals destaquen Can Vidal i Can Fort. Can Vidal és una masia dels segles XVI-XVIII, amb una porta d’arc de mig punt amb dovelles i, a la façana lateral, dues finestres amb mascarons esculpits. A l’interior hi ha dues llindes d’interès, de 1589 i 1603, i conserva pergamins des del segle XIII. Can Fort és una masia dels segles XVI-XVII i posteriors formada per diferents cossos adossats, amb una porta d’arc de mig punt amb grans dovelles. És la casa pairal dels Fort, un llinatge documentat al segle XIII que ha perdurat fins avui després de vint-i-set generacions. Altres masies destacades: Mas Pagès i Can Massó.

L’oratori de Can Vidal es trobava a l’entrada del poble, a peu de camí. Va ser destruït l’any 1936, i reconstruït acabada la guerra davant de Can Vidal. La fornícula conté la imatge d’una Mare de Déu. Aquesta creu de terme, de 1572, és una de les més antigues del Pla de l’Estany.