Olives

Situat a la zona sud del municipi, entre Sant Esteve de Guialbes i Vilafreser, Olives és, juntament amb Sant Marçal de Quarantella i Vilademí, un dels pobles amb menys habitants del municipi. No va pertànyer a la baronia de Vilademuls, sinó que depenia dels senyors de Juià. El seu nom fa referència al conreu de les oliveres, molt abundants fins a la fredorada de 1956. La Festa Major és el 8 de setembre, diada de la Mare de Déu de setembre, i la petita, el 15 de maig, Sant Isidre.

Hi destaca l’església de Santa Maria d’Olives. Sobre l’edifici primitiu, probablement del segle X, es va edificar una nova església quan, l’any 1197, per iniciativa de Ramon I de Vilademuls, es va fundar el priorat de Santa Maria d’Olives, amb una petita comunitat de canonges agustinians, que hi van mantenir la vida monàstica durant gairebé quatre segles. El primer prior va ser Bernat Negrell, originari d’Olives mateix. La comunitat va ser sempre molt reduïda. Tot i així, tenien propietats (camps, vinyes i masies) a Olives, Terradelles, Sords i Vilamarí. Al segle XVI, les comunitats de canonges agustinians de Catalunya van experimentar un procés de relaxació, fins que van ser extingides pel papa Climent VIII (1592). Va ser, per tant, la fi de la canònica de Santa Maria d’Olives. El temple va quedar adscrit a la seu de Girona, que hi va enviar un capellà per tenir cura del culte.

L’església es va reedificar el segle XVIII, en estil barroc, reutilitzant materials de la primitiva església. D’aquesta època és el campanar. Queden poques restes de l’església canonical: una part del mur septentrional i una pica beneitera amb un orant i uns caps a cada costat, una làpida sepulcral de 1297 del batlle de Vilademuls i senyor de la Torre de Monells, adornada amb l’escut familiar, una escultura de marbre que representa un àngel, del segle XIV, i una imatge de la Mare de Déu amb el nen, d’alabastre policromat, de la primera meitat del segle XIV, que va ser mutilada el 1936 i posteriorment reconstruïda. El 1809 l’església va ser saquejada pels soldats francesos. L’església actual és el resultat d’una restauració de 1966, dirigida per Domènec Fita.

Altres edificis d’interès són la rectoria, Can Lleal, Can Font (amb una llinda amb la data de 1652) i Can Genover, resultat de la fusió de dos edificis: Can Martí (amb una llinda amb la data de 1784) i Can Marimon. Can Lleal, al costat de l’església, és una masia de planta rectangular amb planta i dos pisos, que del segle XVI, que conserva una gran porta forana d’arc de mig punt i una finestra d’estil gòtic. En el terme d’Olives hi ha les ermites de Santa Càndia, en ruïnes, i de Sant Mer.

La primera data documentada de l’ermita de Sant Mer és de 1285, però el temple actual és  del segle XVII. L’estructura és de planta rectangular precedida d’una porxada. L’església és d’una sola nau amb capçalera de cinc costats. El campanar és de cadireta. El 1989 va ser restaurada pels veïns de diversos pobles amb suport de les institucions.

La festivitat de sant Mer és el 27 de gener. Si la festivitat s’escau en diumenge se celebra l’aplec, o sinó es trasllada al diumenge següent. Si plou, se celebra al cap de quinze dies. El seu origen és del 1705. És un dels aplecs més concorreguts i populars del bisbat de Girona. A part de la missa davant de l’ermita i de la veneració al sant, es fa una audició de sardanes, un dinar de germanor i actes diversos. Cada any per l’aplec, les relíquies del sant es duen a l’ermita des de l’església parroquial de Sant Esteve, on l’urna és guardada a l’altar de sant Mer.