Masos i cases pairals d'Ollers - Llocs d'interès
Malgrat la seva petitesa, aquests pobles són rics en masos i cases pairals.
D’Ollers citarem: Can Soler, Can Gimbernat del Puig, Can Gimbernat del Clot, Cal Parent i Can Bramon (antigament Can Pardala i més antigament Casa Masó) situada al costat de l’església i acuradament restaurada. Finalment Can Motes, avui anomenada Casa Anamaria, convertida en un equipament hoteler. Al conjunt de la casa, els estables, dels porxos i del paller propis d’una masia, s’hi ha afegit un altre edifici tipus palauet amb estètica marcadament francesa. Tot el conjunt forma un equipament luxós en un entorn molt ben cuidat. Aquesta masia, abans anomenada Casa Llobet, fou ennoblida pel rei Pere III el Cerimoniós o del Punyalet (1319-1387).
En els darrers anys moltes masies han estat adquirides i restaurades per nous propietaris que hi resideixen de manera habitual.
Si us perdeu enmig del bosc, tot seguint alguna de les bifurcacions del camí, arribareu segur en algun punt on descobrir altres masies, unes més ben conservades que d’altres i us podreu fer una imatge del que suposava, anys enrere, viure en aquest indret: Can Soler, Can Gimbernat del Puig i Gimbernat del Clot, Can Sarquella, Can Vilar en el veïnat medieval d’Orarols, són algunes de les que podeu trobar.
De Can Gimbernat d’Ollers s’explica que en temps passats hi varen entrar lladres. Tots els de la casa es varen espantar i no sabien què fer. Tenien un oncle mig babau que va continuar passejant-se per la casa com si res. Era vespre i tot fosc. Per un dels passadissos va trobar un foraster (un dels lladres) i li clavà mossegada a l’orella. Van passar uns quants dies i un vespre, a l’hostal de Galliners, s’hi varen aplegar un grup d’homes per anar fer la partida. N’hi havia un que sempre perdia. Un dia s’adonaren que portava l’orella embolcallada i que mai no es treia la bena. Aquest individu, tip de perdre els calers, llançà enlaire l’última unça que li quedava mentre deia: “Ara em jugo la Gimbernada”. Tots els presents varen estar segurs llavors que era un dels lladres de Can Gimbernat, el que l’oncle havia ferit a l’orella. No cal dir que va ser detingut d’immediat.
