Església de Santa Maria de Vilamarí - Llocs d'interès
La primitiva església era romànica, dels segles XII-XIII.
Façana
La seva porta va ser tapiada l’any 1787 i actualment gairebé és tapada per nínxols. El brancal visible d’aquesta porta i la continuació del mur romànic es recolzen sobre una paret les pedres de la qual, segons l’arquitecte Joan M. de Ribot i de Balle, podrien ser indici de l’existència d’una església anterior, preromànica. En aquest floc, per tant – si els esmentats indicis es confirmessin- haurien existit successivament tres esglésies: La primera preromànica (s. IX-X), la segona, romànica (s. XII-XIII), i l’actual (s. XVII-XVIII). A les dues últimes pujava per les escales actuals, especialment pel tram del costat dret, les pedres del qual estan molt gastades. La de la banda esquerra segurament que es va construir amb motiu de l’edificació de l’última església. Recentment, l’any 1992, es va restaurar allargant-la i fent més amples els escalons. El temple romànic és esmentat en un document del 30 de setembre de 1269. En bastir l’edifici actual es van aprofitar murs de l’antiga església, que ara són visibles en una part de les façanes occidental i meridional de la nova construcció. Igualment, és romànica bona part de la base del campanar fins a una alçada notable. El carreu romànic es caracteritza per filades de mida mitjana i gran, ben escairats i polits, disposats en perfecta regularitat. En el sector de l’antic frontis romànic resta un vestigi del finestral que s’hi obria, al centre, trencat per la construcció de les obertures neoclàssiques. L’any 1688 es va elevar el teulat de l’absis i es va ampliar l’església. És curiós contemplar els motius ornamentals gravats en els rajols que formen el ràfec del teulat dels vessants de migdia i ponent. Són molt variats: van de les simples ratlles fins a dibuixos que recorden figures al·legòriques que fan referència al dimoni corn enemic de la nostra salvació. Durant la revolució marxista de 1936-39 va ser convertida en magatzem.
Absis i campanar
El campanar és una torre romànica, sobrepujada segurament l’any 1688, al mateix temps que es va elevar el teulat de l’absis. L’estructura romànica ateny les dues terceres parts, aproximadament, de l’alçària de la torre i inclou un pis alt d’obertures. Al damunt hi fou afegit un altre pis, als segles XVII o XVIII, també amb arcades a cada costat, coronat per una coberta de piràmide a quatre vents. L’aparell romànic és similar al que presenten les restes de la nau de l’església, de la qual el campanar seria coetani o bé de datació molt apropada. Hi ha tres campanes: una petita, procedent de l’ermita de Sant Pere de Juigues, de 33 centímetres de diàmetre de boca i col·locada l’any 1939, poc després d’haver-se acabat la guerra, i dues grosses de 72 i 86 centímetres de diàmetre respectivament, penjades el 15 d’agost de 1940, festa de l’Assumpció, patrona de la parròquia.
Interior
L’interior és agradable i alegre. El presideix la imatge de Santa Maria Assumpta, patrona de la parròquia. A la primitiva església romànica s’hi entrava per una porta lateral, que està tapiada. L’església va ser reconstruïda a la darreria del segle XVII, es va engrandir fent el presbiteri i l’absis a continuació de l’antic i les capelles d’entrant a l’esquerra juntament amb el cor. Va ser beneïda el 1689. Al segle XVIII s’hi feren reformes, el 1762 es construí la sagristia actual i el 1787 es va fer la façana modificant el mur de ponent de la primitiva església romànica. Va ser enrajolada per iniciativa i prestació personal dels fidels l’any 1977, essent rector mossèn Joan Serra. L’any anterior, també amb la prestació personal dels fidels, es va portlandar el cementiri.
