Parets d'Empordà

Tot i el que sembla indicar el seu nom, Parets d’Empordà no pertany a l’Empordà, sinó a la comarca del Pla de l’Estany, atès que és un dels dotze pobles del municipi de Vilademuls. Situat a la riba dreta del Fluvià, està format per dos nuclis, Parets de Dalt i Parets de Baix. Celebrava la Festa Major per Sant Jaume, però actualment s’ha recuperat la Festa de Santa Llogaia, que se celebra per la Puríssima.

El nom de Parets apareix documentat al segle IX, amb la grafia Parietes. Segons Joan Coromines, el poble es deia inicialment Rama, nom d’origen aràbic que va quedar en desús i va ser substituït per Parets, que podia fer referència a les ruïnes d’aquest antic poblament.

L’església parroquial de Santa Llogaia, situada a Parets de Baix, és un temple construït a finals del segle XVIII, de planta rectangular, absis poligonal i diverses capelles als murs laterals. El temple romànic primitiu, del segle XI, va ser totalment destruït per les tropes franceses en el curs dels episodis bèl·lics que van tenir lloc en els segles XVII i XVIII. Com es va fer en altres esglésies, en reedificar-la es va capgirar l’orientació i l’absis va passar a mirar a ponent. El temple està cobert amb volta de canó amb llunetes. La porta d’entrada, amb una llinda monolítica, està situada a la façana principal, que té un petit rosetó. El campanar, situat a l’angle sud-est, és de forma quadrangular i el corona una piràmide. Al terra del temple hi ha làpides sepulcrals de famílies importants de la localitat (els Medinyà, els Moresch, els Comte i els Batlle) i d’alguns rectors de la parròquia.

L’interior contenia obres d’interès, que van ser destruïdes el 1936. Es va salvar una imatge de la Mare de Déu del Roser, tot i que amb el cap i els braços destrossats, i dues talles policromades: una de sant Domènec de Guzmán i l’altra de santa Caterina de Siena. Aquestes talles, que estaven molt malmeses, van ser restaurades el 2009. Es conserva una tercera talla, que correspon a sant Galderic, patró dels pagesos catalans. Cal esmentar també una imatge de sant Jaume que té la particularitat, poc comuna, de reunir dues iconografies en una mateixa imatge: sant Jaume pelegrí (amb els atributs propis: carbasseta per a l’aigua, bordó, curculles..) i sant Jaume guerrer (als peus del sant hi ha un cap de moro amb turbant amb les traces de sang provocades per la decapitació).

Prop de l’església, l’any 2016 es va tornar a erigir el pedró, i l’antiga creu de ferro es va substituir per un Crist en majestat de pedra sorrenca.

Entre les cases notables del poble, esmentem Can Comte, amb restes del castell, Can Batlle, Can Bataller, Can Puig-Medinyà, Can Ferran i Can Viader. Can Ferran és una masia de planta rectangular, construïda al segle XVI, amb una gran porta forana d’arc de mig punt i dovelles, amb l’escut nobiliari de la família. Can Viader, situada a Parets de Dalt, construïda al segle XV i molt modificada en els segles posteriors, és la casa pairal de la família Viader, que gaudia del privilegi militar des del segle XIV.

Parets d’Empordà, que també s’anomenava Parets de Besalú, pertanyia al comtat de Besalú. La primera notícia coneguda apareix l’any 844, en un document de Carles el Calb. Torna a aparèixer l’any 888 quan, en ocasió de la revolta del bisbe Ermemir contra el bisbe de Girona Serfdedeu i contra l’arquebisbe de Narbona Teobard, un capellà dit Guifré, addicte a Ermemir, va obtenir un diploma d’Odó que li atorgava terres a Parets. Més tard, el 1019, l’església de Santa Llogaia va ser cedida a la canònica de Girona. En els segles XIV i XV els monestirs de Sant Pere de Camprodon, del Sant Sepulcre de Palera i de Santa Maria de Roses van tenir possessions a Parets.