Orfes

Situat a la riba dreta del Fluvià, Orfes està regat pel torrent de Remirol. Té els veïnats de Palol, l’Estopera i del Mas Roart. Celebra la Festa Major el segon diumenge de setembre, i la festa petita pel Roser, el darrer diumenge de maig.

El poble apareix documentat l’any 826 i en diversos documents del segle X, amb grafies variants: Horfanos, Orfanis, Ofilianos. El 1017 en una butlla del papa Benet VIII apareix amb el nom de villa de Orfanis. Segons Antoni Griera, citat per Joan Marquès, el nom pot venir de la família Arfa, possible colonitzadora de l’indret. En canvi, Joan Coromines suposa «que el nom ve d’uns propietaris que l’havien heredat en quedar orfes». Fins a la seva normalització, el nom s’escrivia amb la grafia Orfas, Òrfans i Òrfens.

L’església parroquial, dedicada a Santa Maria de l’Assumpció, està documentada el 1279. El temple actual va ser bastit entre 1762 i 1771 sobre una primitiva església romànica. En aquesta reconstrucció, se’n va alterar l’orientació, que ara és sud-nord. És d’una sola nau amb capelles laterals, tribunes a la part superior i absis poligonal. La disposició és similar a la de Galliners, que és posterior, i totes dues segueixen el model del monestir de Banyoles. Entrant a l’esquerra, hi ha la capella fonda o dels Dolors, de dimensions considerables. Tenia accés a l’exterior i a la dècada de 1940 va ser adaptada per fer-hi teatre. La porta de l’església és de pedra calcària amb els brancals formats per pilastres estriades i una llinda de tres cossos sobreposats. Sobre la porta hi ha un frontó amb una fornícula sense imatge, i un frontó més petit amb una petxina i la data de 1765, i també un rosetó. A la porta, es conserva un forrellat i un picaporta de ferro forjat, de tradició romànica. El campanar és de planta rectangular, segurament del segle XVIII.

A l’interior hi havia una talla romànica del segle XIII, amb la Mare de Déu amb el nen, que es va destruir el 1936, juntament amb altres estàtues i elements litúrgics del temple. L’única estàtua que es va salvar és una talla de fusta policromada de sant Antoni de Pàdua, d’estil barroc i factura popular, del segle XVII. També es van salvar la calaixera de la sagristia, de fusta de noguer, i un banc amb calaixos de les diverses confraries de la parròquia.

A la part alta del poble, dalt d’un turó, hi ha la capella de Sant Roc. Com altres ermites d’aquest sant, es va erigir com a resposta a alguna epidèmia de pesta, als segles XVII-XVIII. La porta d’entrada té una llinda monolítica. L’any 1865 encara hi vivia l’ermità. Actualment es troba en estat ruïnós. Hi ha també la creu de Can Gay, una creu de terme del segle XVI, que va ser enderrocada el 1936 i de la qual es conserven fragments al Museu d’Art de Girona. Després de la guerra es va reconstruir posant-hi una creu de ferro, i el 8 de setembre de 2002 es va tornar a posar la creu de pedra original. A la base hi ha representat un gall, símbol de Crist, i la data de 1606, Des d’aquesta creu es feia la benedicció del terme el dia 3 de maig, festa de la Santa Creu.

Orfes peOrfes pertanyia al comtat de Besalú. El bisbat de Girona hi tenia possessions, als dos costats del Fluvià, que el bisbe Gotmar I va cedir, el 826, a la canònica de Girona.

Al poble hi ha diverses cases d’interès. A la plaça trobem Can Trull, que presenta una finestra amb una llinda amb la data de 1739, Ca l’Esclopeter, que era la rectoria, amb una inscripció de 1786, i Can Giró, amb una llinda  de 1731. La font de la plaça es va instal·lar el 1983, quan es van emporlanar els carrers. Davant de l’església es va construir una segona plaça, el 1975, quan es va traslladar el cementiri. Altres cases destacables són Can Julià, Can Gay, Can Damont, Can Comte, Can Bartró i Can Perpinyà, una masia del segle XVI, molt transformada, però que conserva elements gòtics. Al veïnat d’Estopera hi ha Can Llovera, una masia dels segles XV-XVI, reformada el 1925.