Església de Sant Martí de Terradelles

Del seu el seu interior en destaquem una pica baptismal gòtica i la imatge de Sant Andreu del Vilar, en un altar lateral. No té massa valor la talla en sí mateixa, però si el fet que rememora l’antiga capella dedicada aquest sant ja que aquesta imatge pertanyia a l’ermita del Vilar i en tancar-se al culte aquella església, es va traslladar aquí. A la llinda de la porta de la sagristia hi ha la inscripció: “1730 RT. JOAN ROS R. Dia 6 MAI T2 PA HUT”. La interpretació hipotètica podria ser: “1730. El reverend Joan Ros, Rector, obtingué en temporal investidura el dia 6 de maig. La data reflecteix el temps de la construcció de l’edifici. De fet, en cap mur no es perceben restes d’una església més antiga. EI retaule de l’altar major és d’escaiola, d’estil barroc i construït l’any 1950.

La portada exterior rectangular, voltada d’un arc, té a sobre un guardapols i una finestra petita. Al costat de la porta hom hi cosntruí un contrafort. A l’altre costat hi ha una mena da porxo amb els nínxols arrenglerats. Un fossar força curiós. El campanar, de poca alçària, és de dos pisos i acabat amb una cobertura piramidal.

Església del vilar

Era edificada al barri del Vilar a l’altura de ca l’Hereu, sobre el marge de la carretera. Actualment només hi ha els fonaments, uns xiprers i un pilaret amb una majòlica, que representa sant Andreu, de l’any 1980. Per Sant Andreu, o el diumenge després, s’hi celebra una Missa a l’aire lliure. Abans hi havia una esglesiola romànica que era la parroquial de Terradelles amb el cementiri adossat, fins que, com s’ha dit abans, es va construir l’actual església a la primera meitat del segle XVIII. La seva existència consta documentalment des de l’any 1372 i va estar habilitada per al culte fins a l’any 1858. Les seves dimensions eren de 8’70 metres de llargada per 5’48 metres d’amplada, amb una porta a la façana de ponent. En un llibre de l’arxiu parroquial, mossèn Miquel Gimbernat, rector de Terradelles l’any 1916, conta el desmantellament d’aquesta església de la següent manera:

“Estava gairebé en ruïnes i totalment abandonada. Els nens hi jugaven dintre i hi podia passar alguna desgràcia. Al costat hi havia un cementiri sense tanca ni porta. Vaig demanar permís al senyor Bisbe per exhumar el cementiri i enderrocar la capella. El senyor Bisbe me’l va concedir amb les condicions que primer ho havia de veure un expert en arqueologia -per evitar que es destruís un monument important- i obtenir el permís de l’alcalde. Les dues gestions van resultar positives, i del 6-17 de maig de 1916 es va exhumar el cementiri, que va costar 110 pessetes amb 19 cèntims, i amb tot respecte es van traslladar dos carros de restes humanes al cementiri de Terradelles. Es va enderrocar l’església i es van vendre les teules al senyor Carles Huguet, i les pedres al senyor Hereu, que van servir per edificar la casa nova de can Payet. De tot plegat, la parròquia en va cobrar 257’16 pessetes.”